Avui us presento un plat típic de la cuina catalana i amb molta tradició. Podríem dir que parlem de la cuina de l'àvia. Aquest és un d'aquells plats bons i saludables que no s'hauria de perdre mai. És un plat de festa que preparem per a les millors ocasions.
Així doncs m'agradaria dedicar aquest plat a totes les àvies i besàvies.
Però d'on vé el Fricandó? En realitat el Fricandó és originari del sud de França tot i que s'ha arrelat a la nostra cuina més preciada.
Aquesta recepta la vaig aprendre a l'escola "Espai de Cuina" de Terrassa, http://www.espaidecuina.com/, al monogràfic de gener "cuina tradicional". I diu així:
Ingredients per a 6 persones:
- 800 gr de vedella tallada fina (llata)
- 1 ceba tallada fina
- 1 ramet d'herbes (llorer, api, farigola i julivert)
- 50 gr de moixernons remullats (15-20 gr secs)
- 2 tomàquets sense pell ni llavors tallats a dauets
- 1 got (250 ml) de vi ranci o vi blanc
- Farina (per enfarinar la carn)
- Brou de pollastre (per cobrir)
- Picada:
- 10 ametlles torrades
- 2 grans d'all
- 2 galetes maria
Elaboració:
Salpebrar els talls de vedella i enfarinar. Escalfar l'oli i fregir la vedella a foc lent-mig (a foc alt sen's recargolarien els talls i volem que ens quedin planets). Quan els talls estan cuits posar-los a una cassola de terra i reservar-los.
Ara farem el sofregit: Escalfar una paella amb una base d'oli, afegir la ceba i cuinar-la uns 15 - 20 minuts. Afegir el tomàquet uns 15 minuts més. Rectificar de sal. Afegir el vi i el caldo amb el ramet d'herbes lligat.
Deixar coure una estona, treure el ramet d'herbes i passar-ho pel passapurés i tirar-ho per sobre de la carn de la cassola. Afegir el moixernons i el brou fins a cobrir. Tapar la cassola i coure lentament fins que la carn sigui tova, és important que estigui coberta de salsa.
Fer la picada i afegir-la a la cassola i rectificar de sal si és necessari.
Es poden afegir cuatre pinyons torradets.
Ja podem servir. Bon profit!
El Secret:
- Heu de triar la part de la llata de la vedella per fer el Fricandó.
- Podeu posar altres bolets però els moixernons són els típics d'aquest plat.
- Per saber si la carn ja és tova, només heu de punxar la carn amb un escuradents o un pal de brotxeta i aquest ha de sortir tal cual entra, si es queda dins la carn és que encara li falta cuinar-se una mica.
L'altre dia me'n vaig fer per dinar per mi sola... Val la pena la feina, perquè està boníssim! Jo diria que és un dels meus plats preferits... I això que aquí on visc no se'n fa! És un dels millors descobriments a la meva cuina. El fem semblant, però no hi he posat mai galeta. Queda apuntat per a la pròxima vegada :)
ResponderEliminarPetonets!
Un clàssic de tota la vida que no passarà mai de moda. La salseta t'ha quedat fantàstica, ja me l'imagino sucant-hi una llesca de pa, mmm...
ResponderEliminarCom diu la GEmma, per sucar-hi pa...a casa també ens agrada molt el fricandó.
ResponderEliminarHola Marina, Sí que està boníssim. I als meus nens els hi encanta així amb salseta :D
ResponderEliminarPetonets.
Belén
Gemma, com d'altres no les hem de perdre mai aquestes receptes. I tant! boníssima la salseta sucant pa :P
ResponderEliminarPetons.
Belén
Gràcies Cristina. És deliciós, oi?
ResponderEliminarPetons.
Belén
M'encanta el fricandó, però fa temps que no en menjo! Aquest teu té una pinta deliciosa, m'encantaria poder-hi sucar pa! ;)
ResponderEliminarPetonets
Sandra
Moltes gràcies Sandra. Quan fa temps que no en menges encara està més bò!
ResponderEliminarPetons.
Belén
M'encanta el fricandó! i quina bona pinta fa aquest! marta
ResponderEliminarA casa, quan fa temps que no el faig me'l reclamen! Aquest té un pinta. Amb arròs blanc és com més ens agrada.
ResponderEliminarFeliç setmana,
Nani